Història del Trinquet de Castelló
Un trinquet amb quasi huitanta anys d’història
El trinquet del carrer de les Moreretes, número 10, va començar la seua activitat el 1948 i hui continua en peu com a Trinquet Municipal de Castelló. Entre les seues parets s’han format generacions de pilotaris del poble i han debutat figures del raspall professional.
La seua història té tres grans capítols. Primer, la llarga etapa de la família Llopis, la de Batiste. Després, un tancament que va deixar la pilota de Castelló sense casa durant més d’una dècada. Finalment, la compra municipal i la reobertura del 2019.
Per al poble ha sigut sempre quelcom més que una instal·lació esportiva. Ha sigut bar, punt de trobada, escola i aparador del nom de Castelló per tots els trinquets del país.
1597 – 1800 Abans del trinquet, la pilota al carrer
La pilota es jugava a Castelló almenys des del 1597, més de tres segles abans del trinquet. Ho va documentar l’historiador local Valerià Benetó Ferrando a partir d’un procés judicial de l’Arxiu Històric Municipal.
En aquell procés, una veïna anomenada Hierònima Moltó va declarar que coneixia Joan Casanyes perquè de vegades jugava a pilota davant de sa casa. És el primer nom conegut d’un jugador de pilota a Castelló.
Els jutjats van continuar deixant rastre del joc. El 1622 es va registrar un plet per un deute contret jugant a pilota. El 1774, la documentació estudiada per Vicent Ribes Iborra arreplega conflictes per partides a l’Estret de Castells.
Els carrers eren la pista. El Pedró apareix com un dels llocs principals de joc en aquells segles. Des d’almenys el 1800 hi ha a més un carrer de la Pilota, i en altres èpoques el joc es va vincular a l’entorn de l’actual Obrera i al carrer del Pintor Sorolla.
1948 – 1950 Naix el trinquet
El trinquet del carrer de les Moreretes va començar la seua activitat el 1948. Es va construir per a un únic ús: el joc de la pilota valenciana.
La iniciativa va ser de Juan Fombuena. Segons Valerià Benetó, el 1948 va impulsar la construcció d’un trinquet perquè la pilota tinguera un recinte propi. El trànsit i les molèsties de les partides a la via pública feien cada vegada més difícil jugar al carrer.
La gran repercussió va arribar el 1950. Eixe any van començar a acudir pilotaris professionals i es van jugar les primeres partides de renom, com la que va enfrontar Juliet d’Alginet i Rovellet, les dos grans figures de l’escala i corda de l’època.
La pista mesura 52,60 metres de llarg per 9,05 metres d’ample. És un trinquet de grandària mitjana i estret, dins del rang habitual dels trinquets valencians, que van de 45 a 60 metres de llarg i de 8,5 a 11 d’ample.
Tenia a més una peculiaritat. Segons el projecte didàctic Pilotadidàctica, la muralla de l’escala era baixa. Això impedia la ferida d’escala i corda, i s’hi va practicar antigament el rebot, una variant en què la ferida es feia cap a la muralla del rest. Este tret ajuda a entendre per què Castelló ha sigut sobretot terra de raspall i no d’escala i corda.
Encara es desconeixen l’arquitecte o mestre d’obres, el cost inicial i les característiques originals de l’edifici.
Anys 50 El Coixo d’Alberic, primer trinqueter
El primer encarregat de regentar el trinquet va ser Vicent Hernández Borràs, el Coixo d’Alberic. Ho arreplega el periodista Paco Durà al llibre Anècdotes i curiositats de la pilota valenciana.
Nascut el 1920, el Coixo va jugar a pilota als anys 40 i 50 amb una cama amputada, ajudant-se d’una crossa. Se’l recordava pel seu caràcter combatiu, i va fer parella amb Paco el Pregoner, un altre aficionat d’Alberic.
En deixar de competir va passar a trinqueter. En aquella època el trinqueter organitzava les partides, reunia els jugadors i atreia els aficionats. El Coixo va morir el 1972. Encara no se sap quant de temps va estar al capdavant del trinquet. Segons la tradició oral, en l’etapa intermèdia, abans de l’arribada de Batiste, el trinqueter va ser el pare d’un veí conegut com «el Mula».
D’aquells anys es conserva un cartell de 1964 que anunciava una jornada de pilota al Trinquete de Villanueva de Castellón, el dimarts 11 d’agost, a les quatre i quart de la vesprada: Vicent i Felip contra Darás, Mahiques i un saque i, després, un desafiament a mà a mà amb 10.000 pessetes d’eixida entre Ferreret de Museros i Ferrer II. Ribes i el Gatet es sortejaven per a vore amb qui jugaven, i al final dues senyoretes lliuraven un ram de flors als guanyadors. Eixe mateix dia, a les onze del matí, es preveia un altre desafiament: el Pintor del Pelayo contra Ferrer I.
1975 – 1976 Arriba Batiste Llopis
A mitjan anys 70 va arribar al trinquet l’home que li donaria nom: Juan Bautista Llopis, «Batiste». Segons PilotaViu, va assumir la gerència el 1976, i la notícia de la compra municipal el presenta com a propietari des del 1975.
A la façana, una rajola ho va deixar escrit: «Trinquet de Batiste, any 1976».
Batiste era també pilotari. Va jugar com a professional de raspall sobretot als anys 70 i 80, de manera que durant anys va compaginar la pista amb la gestió del trinquet. Burguera I, de Bellreguard, recordava que va tornar a jugar gràcies al trinquet de Batiste a Castelló, i el citava entre els rivals més intel·ligents que va tindre.
Va ser a més el patriarca d’una nissaga de pilotaris. Els seus fills Batiste II (Joan Batiste Llopis Tomás), Javi i David van créixer entre les parets del trinquet. Batiste II havia nascut el 1974 a El Genovés, el gran bressol del raspall.
Amb ell al capdavant, el recinte va passar a ser per a tot el món «el trinquet de Batiste». Durant més de quaranta anys va anunciar partides sota la gestió de la família.
Anys 70 La porta del professionalisme
L’arribada de Batiste va coincidir amb una renovació de l’edifici i amb una etapa brillant a la pista.
El 1975 l’edifici va viure una reforma important, després d’uns 25 anys d’ús. L’Ajuntament va recordar el 2018 que l’última remodelació anterior a la compra municipal datava del 1975. Encara no se sap quines parts va afectar ni qui la va promoure i pagar.
Segons el reportatge d’El Temps del 1987 sobre els quinze millors jugadors de raspall, tres d’ells van debutar com a professionals al trinquet de Castelló. Per les seues dates de naixement, els tres debuts se situen entre el 1975 i el 1977.
| Pilotari | Origen | Debut a Castelló | Trajectòria posterior |
|---|---|---|---|
| Pasqualet (Pasqual Soler Chàfer) | El Genovés, 1952 | Va començar a jugar als 23 anys i va debutar com a professional a Castelló | Primera figura com a mitger; campió nacional el 1986 amb Simatero i Antoni de la Granja |
| Mena (Josep Maria Mena Cuede) | Cotes, 1951 | Va debutar com a aficionat als 23 anys i com a professional un any després, a Castelló | Un dels millors jugadors dels anys 80, de saque molt potent |
| Leandro (Joan Josep Calabuig) | Aielo de Malferit, 1956 | Va començar als 21 anys després de provar en el futbol; va debutar a Castelló amb Simatero | Primera figura com a mitger; campió nacional per equips el 1984 |
Als anys 70, doncs, el trinquet de Castelló va ser una de les portes d’entrada al raspall professional. Per això, quan l’Ajuntament el va comprar el 2018, es va recordar que en els seus millors anys hi havien jugat figures històriques de la pilota valenciana.
Durant dècades Un trinquet obert de dia i de nit
Durant dècades, el trinquet va ser el cor social del barri. L’exjugador castellonenc Agustí Murillo el recordava sempre obert, tots els dies. Maria Villaescusa Martínez portava el bar i el local funcionava quasi les 24 hores.
Allí els xiquets tenien un lloc on passar l’estona, i molts anaven a jugar a pilota. Cada dia hi havia partides d’aficionats, i també jugava la gent major. Segons Agustí, hi havia molta més afició que ara.
D’aquella època guarda una anècdota. Ell ni sabia que son pare era aficionat a la pilota. Un dia va entrar al trinquet i se’l va trobar jugant en calçotets.
1982 – 1998 Naix l’escola de pilota
Fins al 1982 la pilota a Castelló no tenia cap organització: es jugava com a aficionat al trinquet. Eixe any, el mestre Salvador Murillo, del col·legi Severí Torres, la va introduir com a activitat extraescolar. El mateix any va obrir l’escola de pilota els dissabtes al matí al trinquet.
Un dels seus primers alumnes va ser el seu nebot, Agustí Murillo. Va començar als 12 anys sense saber ni tan sols que el poble tenia trinquet. Quan les classes van passar al trinquet, Batiste el va veure jugar i el va deixar disputar les seues primeres partides.
Amb 13 o 14 anys, Agustí va començar a viatjar en Vespino fins a El Genovés i d’allí a l’escola de Gandia. Va acabar sent un mitger destacat del raspall professional, famós per la seua raspada, i va debutar al Zurdo i al trinquet de Batiste.
L’escola de Salvador Murillo va arribar a tindre prop de 50 alumnes i va guanyar els primers grans títols escolars. D’ella van eixir jugadors com Agustí, Fede, Armando, German i Juan Carlos de Bicorp o Antoniet de Rafelguaraf. Salvador la va dirigir fins al 1994.
Entre el 1994 i el 1998 la va prendre Salvador Aparicio, antic alumne de Murillo. En eixos anys l’escola va anar perdent alumnes a poc a poc.
1987 El desafiament de Sarasol I i Oltra
Una de les partides més ben documentades del trinquet es va jugar el 21 de setembre de 1987. Va ser un desafiament de raspall mà a mà entre Sarasol I, de 23 anys, i Oltra, de 27, dos jugadors del Genovés.
Tots dos destacaven en escala i corda, però havien començat jugant a raspall. L’aposta d’eixida era de 500.000 pessetes, una xifra molt alta per a l’època. Es va anunciar amb un cartell de quasi dos metres amb les fotos dels dos pilotaris, que hui conserva el Museu de la Pilota del Genovés.
La partida va ser igualadíssima. Van arribar empatats a 20 i l’últim joc va donar la victòria a Sarasol I. David Sarasol la va relatar anys després a Anècdotes i curiositats de la pilota valenciana, on identifica Batiste com a trinqueter i propietari del recinte.
Aquell desafiament demostra que el trinquet de Castelló acollia no sols aficionats locals, sinó també l’elit de la pilota valenciana.
1998 – 2007 Batiste II i l’edat d’or
El 1998 el fill del trinqueter, Batiste II, es va fer càrrec de l’escola. Arribava en el millor moment de la seua carrera professional.
Joan Batiste Llopis Tomás jugava de rest i destacava per la seua tècnica, sobretot en el bot de braç i el rebot. Va guanyar tres campionats professionals de raspall per parelles: el 1996 amb Moro, el 1998 amb Agustí i el 2000 amb Alberto. També va ser subcampió el 1995, 1997 i 2003, i va arribar a ser el jugador amb més finals disputades d’aquell campionat.
El títol del 1998 té un valor especial per a Castelló. El van guanyar junts el fill del trinqueter i Agustí, l’alumne més brillant de l’escola del poble.
Amb el nom de Batiste II com a reclam i la implicació de les famílies, l’escola va reviscolar. Va tornar a rondar els 50 xiquets i algunes xiquetes, i els seus equips van recuperar títols escolars.
El 13 de maig del 2004 es va fundar el Club de Pilota Valenciana Castellonense, al qual l’escola es va vincular un any després. Eixe mateix any, el castellonenc Ricard Sentandreu va debutar com a professional al Zurdo de Gandia.
El punt àlgid va arribar el 2007. Al Dia de la Pilota, l’escola va ser reconeguda com la millor de la temporada 2006-2007. El club va arribar a les semifinals del campionat autonòmic de Primera i va organitzar a l’estiu el I Trofeu de Joves al carrer.
2007 – 2017 El trinquet s’apaga
L’any del reconeixement va ser també el del final. Sobre el que va passar hi ha dues versions. Segons el butlletí municipal El Miragall, el 2007 Batiste II va deixar l’escola i son pare va decidir tancar el trinquet. Sense trinquet, l’escola es va haver de traslladar al frontó municipal i molts alumnes ho van deixar.
Altres fonts atribueixen la crisi a desacords entre la propietat privada del trinquet i l’Ajuntament, que van deixar el club i l’escola sense un espai estable on entrenar i competir. Ambdues explicacions poden ser complementàries, i la família de Batiste podria aclarir què va pesar més.
Alguns dels que van continuar jugant van eixir del poble. Els més xicotets, com Seve i Ian, van passar a l’escola de Càrcer. Els majors, com Ricard, Marrahí, Guillem i Dani, van entrenar en escoles de tecnificació i van competir en trinquets dels voltants.
Els germans Ricard i Guillem Sentandreu van intentar mantindre viva la pilota duent els entrenaments al col·legi Severí Torres i als frontons municipals. Però la falta d’instal·lació pròpia va pesar massa: el 2010 el club va deixar de competir. L’escola, en canvi, va continuar funcionant al frontó municipal fins al 2017, a càrrec de Ricard i Guillem.
Molts aficionats van haver de buscar trinquet fora. Vicent Poveda, per exemple, es va desplaçar durant anys fins a Canals per a poder jugar.
En eixos anys va sorgir a Castelló una modalitat nova: el màdel, una adaptació de la pilota a les pistes de pàdel. El poble va organitzar el campionat de màdel més longeu, amb la seua sisena edició al Poliesportiu Antoni Escuriet.
Tot i això, el trinquet no va desaparéixer del tot. Després del 2007 va continuar acollint partides professionals anunciades i les de les festes del poble, encara que ja sense escola ni vida diària.
2015 – 2017 Les últimes jornades i l’últim quinze
Els programes de festes permeten reconstruir les últimes grans jornades del trinquet de Batiste.
| Data | Partida | Resultat |
|---|---|---|
| 24 d’agost de 2015 | Escala i corda: Puchol i Nacho contra Miguel i Dani, després d’una partida juvenil de raspall | Programada |
| 28 d’agost de 2015 | Raspall: els castelloners Ricard i Guillem contra Marrahí i Marrahí II | Programada |
| 28 d’agost de 2017 | Raspall: Moltó i Raül contra Sergio i Miravalles; Marrahí, anunciat, no va jugar per molèsties | 25-15 per a Moltó i Raül |
| 1 de setembre de 2017 | Raspall femení: Mar i Aida contra les germanes Noèlia i Ana | Victòria de Mar i Aida |
| 1 de setembre de 2017 | Raspall: Ricard i Seve contra Ian i Raül | 25-15 per a Ian i Raül |
El Facebook del trinquet anunciava per al divendres 1 de setembre la partida Ricard i Tonet contra Ian i Seve, amb entrada gratuïta i una partida de dones abans; el programa de festes recollit a la taula parla de Ricard i Seve contra Ian i Raül. Les fonts no coincideixen en els noms.
El 7 de setembre de 2017 es va jugar l’últim quinze de l’activitat habitual del recinte. El moment va quedar gravat en vídeo i l’Ajuntament el va recordar en anunciar la compra. Amb aquell últim intercanvi acabava una etapa de quasi setanta anys.
El compte de Facebook Trinquet de Castelló ho explicava el 9 de setembre: amb aquell quinze «acabem la història de les partides del dia a dia en el Trinquet de Batiste», i el dijous havia sigut l’última partida.
Una setmana després, el 14 de setembre, el mateix compte recordava que el trinquet «va tancar les seues portes» i confiava que la «sensació d’incertesa per no saber què passarà» fora temporal i que «prompte òbriga de nou». Ho il·lustrava amb una foto de la pissarra on s’anunciaven les partides: juvenils i una partida amb Marrahí i Guillem entre els pilotaris.
PilotaViu va contar l’endemà com era el trinquet en eixos anys. Feia temps que tenia les portes tancades i només obria els dilluns i dijous a la vesprada per a les partides anunciades. Tot i això, en els últims set anys havia oferit raspall professional almenys dos dies per setmana. El 7 de setembre de 2017 va ser l’últim dia que va anunciar partides.
El trinqueter era llavors Javier Llopis, fill de Batiste, que negociava amb l’Ajuntament un lloguer perquè el poble poguera usar la instal·lació. L’escola, amb més de 20 alumnes de 5 a 12 anys, continuava entrenant amb Ricard i Guillem al frontó del poliesportiu, sense accés al trinquet. Aquella temporada va ser l’última de la seua etapa al frontó.
2018 – 2019 El poble recupera el seu trinquet
El 30 de maig de 2018, l’Ajuntament de Castelló va comprar el trinquet a Batiste. L’alcalde Òscar Noguera va signar la compravenda amb el propietari al seu costat.
La decisió tenia també una lògica econòmica. L’Ajuntament havia estudiat construir una instal·lació nova al poliesportiu. En comparar, va veure que eixe projecte costaria el doble que comprar i restaurar el trinquet històric.
L’alcalde va defendre la compra com una forma de tornar al poble un edifici emblemàtic, lligat a un esport autòcton que havia portat el nom de Castelló arreu. En aquell moment el poble tenia tres professionals de raspall: Marrahí, Ricard i Seve. I jóvens com Murcianet ja destacaven en les categories inferiors.
La remodelació es va executar entre el 2018 i el 2019 i va comptar amb una aportació directa de 100.000 euros de la Conselleria de la Generalitat Valenciana. Després d’ella, el trinquet es va reestrenar el 2019 com a Trinquet Municipal. El club, inactiu des del 2010, va tornar a la competició.
Darrere d’aquella tornada hi va haver quatre aficionats: Vicent Poveda, David Monleón, Jesús Marrahí i Edu Encarnación. Van contactar amb els antics responsables del club, van fer les gestions necessàries i van reactivar l’entitat, que des de llavors es diu Club de Pilota Valenciana Castelloner.
El seu primer objectiu va ser recuperar l’escola. Va començar amb només sis xiquets, a càrrec de Vicent Poveda, acabat de titular com a entrenador. Els adults van tornar a competir, i el primer any el club va ser campió de quarta categoria de trios de raspall.
Hui La pilota torna a sonar a Castelló
Des de la reobertura, el trinquet té les portes obertes tota la setmana. El 2022 l’escola comptava amb uns 30 xicotets pilotaris de 5 a 13 anys, que entrenaven de dimarts a divendres en tres grups.
El creixement va continuar. Al desembre del 2023, segons el periodista Pedro Valero, l’escola tenia uns 40 xiquets i xiquetes, i les xiques eren prop del 30 % de l’alumnat. El club havia creat també un grup de mares i activitats d’iniciació per a adults, i reunia entre 60 i 70 persones.
Eixe mateix any, la Federació de Pilota Valenciana va concedir al club el Premi Paco Cabanes «El Genovés», en reconeixement al seu creixement i consolidació.
El trinquet ha tornat també al circuit professional:
- A la Lliga CaixaBank 2025 de raspall, Montaner, Seve i Nèstor van jugar amb l’equip de l’Ajuntament de Castelló, i el trinquet va ser seu de la lliga masculina Pro1 i de la lliga femenina professional.
- Al maig del 2025 va acollir partides del Campionat Individual President de la Generalitat, entre elles el quart de final entre el castelloner Marrahí i Moltó.
- A l’abril del 2026 va obrir el Trofeu Mancomunitat de la Ribera Alta, en l’edició del 30 aniversari de la institució.
El club organitza a més tornejos populars, com el II Torneig de Galotxetes per parelles del 2026, celebrat a l’Espai Trinquet del municipi, una xicoteta instal·lació d’iniciació.
Epíleg Quasi huitanta anys després
En quasi huitanta anys, el trinquet de les Moreretes ha passat de mans privades a públiques sense perdre la seua funció. El van alçar per a la pilota i per a la pilota continua, hereu d’una tradició que a Castelló es documenta des del 1597.
Agustí Murillo demanava, ja retirat, que els trinquets estigueren sempre oberts per als xiquets. Hui, el de Castelló torna a estar-ho. Entre les seues parets entrenen de nou xiquets i xiquetes del poble, al mateix lloc on els seus majors jugaven cada vesprada mentre Maria Villaescusa Martínez servia al bar.
Àlbum de fotos
Imatges del trinquet al llarg dels anys, per ordre cronològic. En les que s’han restaurat, passa el ratolí per damunt per vore la foto original i la restaurada; fes-hi clic per a ampliar-la.
Anys 50 (aprox.)Pilotaris del poble posant davant del públicPassa el ratolí per vore la foto restaurada 1964Cartell d’una jornada de partides al «Trinquete de Villanueva de Castellón». Foto: Museu de la Pilota, el Genovés Anys 60 (aprox.)Pilotaris i aficionats al trinquetPassa el ratolí per vore la foto restaurada Anys 60 (aprox.)Una partida amb el públic a l’escalaPassa el ratolí per vore la foto restaurada Finals dels 60 (aprox.)Maria, la del bar del trinquet, i la seua filla Pilar, servint a la barra Anys 70 (aprox.)El Genovés colpejant la pilota, amb el públic dalt de la gradaPassa el ratolí per vore la foto restaurada Anys 70 (aprox.)El trinquet ple de públic, vist des de la gradaPassa el ratolí per vore la foto restaurada Anys 70 (aprox.)Una partida de raspall amb la grada plenaPassa el ratolí per vore la foto restaurada Anys 70 (aprox.)Pilotaris i col·laboradors abans d’una partidaPassa el ratolí per vore la foto restaurada Anys 70 (aprox.)Maria, la del bar, raspant la pilota al trinquetPassa el ratolí per vore la foto restaurada Anys 70 (aprox.)Maria amb les seues cunyades, la seua sogra i la seua filla Pilar al bar del trinquet Anys 70 (aprox.)Maria amb una boterra de TerriPassa el ratolí per vore la foto restaurada Finals dels 70 (aprox.)José María del Genovés, Vicente Carpio, el Xoto i Màxim al trinquetPassa el ratolí per vore la foto restaurada Finals dels 70 (aprox.)Retrat de grup al trinquetPassa el ratolí per vore la foto restaurada Anys 80 (aprox.)Aficionats amb els trofeus d’un torneig que havien jugat; entre ells, Eduardo Selva (a la dreta)Passa el ratolí per vore la foto restaurada Anys 90 (aprox.)Ramon, Vicente «Pescater» i Tur al trinquet Agost de 2009Aficionats reunits al trinquet Anys 2000 (aprox.)Un dinar al bar del trinquet Anys 2000 (aprox.)Blas, que regentava el trinquet en aquell moment, i el Blayo fent la paella al trinquet Anys 2000 (aprox.)Javi, el trinqueter i fill de Batiste, amb Pepito, un gran aficionat que no faltava cap dia al trinquet Anys 2000 (aprox.)Terilla, el porter del trinquet, que venia les entrades des de l’època en què Batiste portava el trinquet
Cronologia
| Data | Fet |
|---|---|
| 1597 | Primera notícia de la pilota a Castelló: Joan Casanyes juga davant de la casa de Hierònima Moltó |
| 1622 | Plet per un deute de joc de pilota |
| 1774 | Conflictes per partides a l’Estret de Castells |
| 1800 | Consta ja un carrer de la Pilota |
| 1948 | Juan Fombuena impulsa el trinquet, que inicia la seua activitat al carrer de les Moreretes |
| 1950 | Arriben els professionals: Juliet d’Alginet s’enfronta a Rovellet |
| Anys 50 | El Coixo d’Alberic, primer trinqueter |
| Anys 60-70 | Etapa intermèdia: el pare d’«el Mula», segons la tradició oral |
| 1974 | Naix Joan Batiste Llopis Tomás, Batiste II, a El Genovés |
| 1975 | Juan Bautista Llopis, «Batiste», propietari (1975) i gerent (1976); reforma de l’edifici |
| 1975-1977 | Debuten com a professionals Pasqualet, Mena i Leandro |
| 1982 | Salvador Murillo funda l’escola de pilota |
| 21 de setembre de 1987 | Desafiament de raspall entre Sarasol I i Oltra |
| 1994-1998 | Salvador Aparicio dirigeix l’escola |
| 1998 | Batiste II pren l’escola i guanya el campionat per parelles amb Agustí |
| 13 de maig de 2004 | Es funda el Club de Pilota Valenciana Castellonense |
| 2007 | Millor escola de la temporada; l’escola perd el trinquet i passa al frontó municipal |
| 2010 | El club deixa de competir |
| Agost de 2015 | Partides de festes amb professionals i jugadors locals |
| 7 de setembre de 2017 | Últim dia de partides anunciades i últim quinze; l’escola deixa el frontó |
| 30 de maig de 2018 | L’Ajuntament compra el trinquet |
| 2019 | Reforma amb 100.000 euros de la Conselleria i reobertura; el club es reactiva com a Club de Pilota Valenciana Castelloner, amb sis xiquets a l’escola |
| 2023 | Uns 40 alumnes i Premi Paco Cabanes «El Genovés» |
| 2025-2026 | Seu de lligues professionals, de l’Individual i del Trofeu Mancomunitat |
Fonts
- Anècdotes i curiositats de la pilota valenciana, edició digital de la Universitat de València: capítols de Valerià Benetó Ferrando (la pilota abans del trinquet i la iniciativa del 1948), Paco Durà (el Coixo d’Alberic) i David Sarasol (el desafiament del 1987).
- Fitxa del trinquet a Inventrip: mesures de la pista (esta fitxa situa l’inici de les obres el 1950).
- El Miragall, butlletí municipal (2022): història de l’escola i del club.
- PilotaViu (8 de setembre de 2017): gerència de Batiste Llopis des del 1976, últim dia de partides anunciades i Javier Llopis com a trinqueter.
- Federació de Pilota Valenciana a Facebook: Juan Bautista Llopis, «Batiste», i la seua carrera com a professional de raspall.
- El Miragall, compra del trinquet (30 de maig de 2018) i PilotaViu, mateixa data: compra municipal, reforma del 1975 i últim quinze.
- Generalitat Valenciana, nota de premsa a Comunica GVA: aportació de 100.000 euros de la Conselleria a la reforma del 2018-2019.
- El Miragall, la pilota a les festes (5 de setembre de 2017): últimes partides del 2017.
- Facebook del Trinquet de Castelló: publicacions del 28 i 29 d’agost i del 9 i 14 de setembre de 2017 (partides de festes, últim quinze i tancament del trinquet).
- PilotaViu, entrevista a Burguera I (2017): Batiste com a rival i trinqueter.
- PilotaViu, modalitats: el rebot i la muralla baixa.
- Castelló Notícies, entrevista a Agustí Murillo (2018): la vida al trinquet.
- El Temps (31 d’agost de 1987): debuts de Pasqualet, Mena i Leandro.
- Federació de Pilota Valenciana, biografies: palmarés de Batiste II.
- Pedro Valero, Volea – València Extra (14 de desembre de 2023): reactivació del club i dades del 2023.
- CaixaBank, Lligues 2025, El Miragall (2025) i El Periódico de Aquí (2026): competicions actuals.
- Tradició oral: el pare d’«el Mula» com a trinqueter de l’etapa intermèdia.
